Vaig somiar que tot era real. Que totes les paraules que ens dèiem. Que totes les carícies que ens fèiem. Que tots els petons que ens donàvem. Que tot era més que un somni del qual havia de despertar.
Una nit vaig somiar que el cel plorava d’emoció, que el cel volia fer especial el moment exacte que el cel volia veure una gran pel•lícula des de l’inici, un dia vaig somiar que el cel volia plorar d’alegria, un dia vaig somiar que el cel volia ser còmplice, un dia vaig somiar que somiava un somni amb tu... Una nit vaig somiar que el cel plorava a la par que una llàgrima queia per la meva cara... Una nit vaig somiar que el cel plorava la sang del meu cor trencat... Una nit vaig somiar que l’aigua no feia mal, que l’aigua no mullava, que l’aigua només era un petit impediment per despertar-me i veure de nou la realitat... Una nit vaig somiar que no t’havia conegut, una nit vaig somiar que tot això no ho havia viscut, una nit vaig somiar que mai vam parlar, una nit vaig somiar que matava al fantasma que feia plorar al món, al cel i a la lluna... Una nit vaig somiar que perdia de vista l’invisible, una nit vaig somiar que no existies...
I al dematí, vaig despertar amb el cap ben clar... no volia veure al fantasma, no volia veure l’invisible, no et volia veure... Al dematí vaig veure clar que mai més podria mira a la cara a ningú pensant en un fantasma que em vas crear tu...
27/10/2007
il-boco
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada