L'Estanislau ho és tot pels estruciformes

"L'all ho és tot pels anglesos" és el segon disc de Estanislau Verdet (l'alter ego de Pau Vallvé). Pau Vallvé, magnífic compositor i partícep de progectes com "u_mä", "BSO de Zulo" diversos anuncis, i diverses músiques de "Porca Misèria", "El cor de la ciutat" entre molts d'altres, és l'autor també d'aquesta magnífica relíquia músical.

Pau Vallvé ens ensenya en aquest "2º divertimento verdenià" com les petites coses, les cutresses, les orterades, poden ser grans, originals i cool's, només tenint en compte una cosa, els ulls del que ho observa. Verdet ens presenta excel·lentment aquesta gran irònia, aquesta gran burla de les prioritats de l'ésser humà. Verdet ens mostra que un citoplasma pot ser més important que un animal. Ens mostra que quí només mira allò "bo" no troba la magnífica bellesa d'allò "dolent". Sens dubte ens trobem amb un dels discs més excel·lents, i amb més simbòlogia de l'any, un disc que iguala històricament el personatge de Verdet amb d'altres com, Quimi Portet, Antonia Font, Sisa, i, m'atreviria a dir Serrat i Llach.

Gràcies, Pau Vallvé, per fer-nos més feliços amb el naixement i la confirmació del personatge que ensenya que rere d'un gran mestre sempre hi poden haver coses divertides i coses interessants.


Il_boco (2008)
PD. En breus començaré un estudi sobre la "BSO de la pel·lícula Zulo" d'aquest mateix autor.

Som tots uns desgraciats?

Possiblement la resposta que tots ens hem donat en algun moment és que sí. Qui no s'ha queixat mai creient-se el més desgraciat de tot el món? D'això ens parla Estanislau Verdet (alter ego de Pau Vallvé) en el primer single del seu darrer disc "L'all ho és tot pels anglesos".

Estanislau Verdet, impulsor d'allò que ell anomena lletgisme, defensa des d'una falsa cara aquelles petites coses de la vida, aquells petits detalls, que tot i ser estúpids, cutres, "retros", poc interessants i lletjos, poden omplir la vida d'una (potser falsa) felicitat. E. Verdet ens demostra en aquest videoclipdel seu segon "divertimento" (que teniu a continuació), que no només sap fer una música genial, que ens fa veure esplendit allò que és repudiant, sinò que ens demostra grans coneixements en el terreny audiovisual.

Un video al més pur estil camp, amb un joc esplèndit de colors, de llums, de ZOOM-INs i ZOOM-OUTs, de retòrica visual pura. La idea esplendida de les persones que et diuen a la orella que "ets un desgraciat, que tot et passa a tu, i que als demes no tant" reforça la idea principal i bàsica de la cançó ("No som tant desgraciats"). Cal esmentar també, el plaer visual d'enllaçar (mitjançant els speeds dels videos) musica i imatge. Tampoc podem passar per alt la caracterització que Estanislau Verdet com a "desgraciat" els canvis de look (sempre amb aquesta base), i sí, la brillant idea d'un "desgraciat" vestit de ós panda ballant. Quí podría ser tant "desgraciat"? De ven segur que nosaltres no, doncs d'aquí pocs dies ja surt aquest disc en el que tots ens veurem reflectits, però només si sabem escoltar la màgia de la irònia, i no ens limitem a escoltar la música pel seu caché a los 40 principales.

Gràcies E. Verdet i Julian Kancepolski per aquest brillant video, que ja he pogut aconseguir, així com el 1º single del 2º disc.



Artista: Estanislau verdet
Cançó: Som tots uns desgraciats
Disc: L'all ho és tot pels anglesos
Any: 2008
Realitzador: Julian Kancepolski

Architecture in Helsinki (AiH)

Avui parlaré d’aquest grup australià, amb nom finlandès. Un grup d’indie pop que és, si més no, peculiar. Unes musiques molt estudiades, on cada peça mou la gran roda de l’harmonia musical. Tot i que, n’hi ha que diuen que tècnicament són bases musicals molt fàcils de portar a terme, com sempre dic jo, el resultat és el que compta, i per a mi aquest resultat és magnífic. Els que més em conegueu sabreu que sóc carn de “la mula” i que em costa molt comprar-me un disc de musica. Tot i això, aquesta musica m’ha fascinat (digueu-me freak) durant aquest matí, en una gravació als estudis de radio de la FCCB, i a la tarda ja tenia un disc d’aquest grup (i ara a la nit ja li faig publicitat).

Bé doncs ara procediré a explicar coses del disc “Places like this”, i a comentar el perquè és tan especial aquest conjunt musical:

“Places like this” conté 10 cançons, entre elles els dos singles “Heart it races” i “Hold Music”, cançons que parlen sobre temes com la diferencia racial, la diferencia entre sexes (en el primer cas) i de “com seria de trista la vida sense la musica” (en el segon), però alhora ensenyant-nos aquest divertimento únic però amb possibilitats d’evolucionar (esperem que sigui a millor).

L’altre detall que fa especial aquest grup són els seus video-clips, també “divertimentos” però aquest cop audiovisuals, que fan de tot menys deixar indiferent, ja sigui per bé o per dolent. Crec que una imatge val més que mil paraules que us pugui dir, així que us deixo amb dues cançons de la pàgina que més visito, www.youtube.com .

Architecture in Helsinki - Fumble



Architecture in Helsinki - Do the Wirlwind





Un altre dia parlaré de u_mä...


il-boco(2008)

Salut!