Som tots uns desgraciats?

Possiblement la resposta que tots ens hem donat en algun moment és que sí. Qui no s'ha queixat mai creient-se el més desgraciat de tot el món? D'això ens parla Estanislau Verdet (alter ego de Pau Vallvé) en el primer single del seu darrer disc "L'all ho és tot pels anglesos".

Estanislau Verdet, impulsor d'allò que ell anomena lletgisme, defensa des d'una falsa cara aquelles petites coses de la vida, aquells petits detalls, que tot i ser estúpids, cutres, "retros", poc interessants i lletjos, poden omplir la vida d'una (potser falsa) felicitat. E. Verdet ens demostra en aquest videoclipdel seu segon "divertimento" (que teniu a continuació), que no només sap fer una música genial, que ens fa veure esplendit allò que és repudiant, sinò que ens demostra grans coneixements en el terreny audiovisual.

Un video al més pur estil camp, amb un joc esplèndit de colors, de llums, de ZOOM-INs i ZOOM-OUTs, de retòrica visual pura. La idea esplendida de les persones que et diuen a la orella que "ets un desgraciat, que tot et passa a tu, i que als demes no tant" reforça la idea principal i bàsica de la cançó ("No som tant desgraciats"). Cal esmentar també, el plaer visual d'enllaçar (mitjançant els speeds dels videos) musica i imatge. Tampoc podem passar per alt la caracterització que Estanislau Verdet com a "desgraciat" els canvis de look (sempre amb aquesta base), i sí, la brillant idea d'un "desgraciat" vestit de ós panda ballant. Quí podría ser tant "desgraciat"? De ven segur que nosaltres no, doncs d'aquí pocs dies ja surt aquest disc en el que tots ens veurem reflectits, però només si sabem escoltar la màgia de la irònia, i no ens limitem a escoltar la música pel seu caché a los 40 principales.

Gràcies E. Verdet i Julian Kancepolski per aquest brillant video, que ja he pogut aconseguir, així com el 1º single del 2º disc.



Artista: Estanislau verdet
Cançó: Som tots uns desgraciats
Disc: L'all ho és tot pels anglesos
Any: 2008
Realitzador: Julian Kancepolski

Sant Joan'08 Sant Feliu de Guíxols

Aquí un recull de fotos en video de la visiteta a Sant Feliu de Guíxols, el dia de Sant Joan!!!


Sant Joan '08 ( Sant Feliu de Guíxols)

El Escuadrón Panceta (Parody)

Bé, per fi em plau mostrar-vos el nostre curt que després de molt d'esforç ha sortit prou bé.

El Escuadrón Panceta, una parodia amb moltes escenes que us recordaran als ja mítics "Power Rangers" o a "Batman" o, fins i tot, a "Musculman".

Espero que us agradi:


Escuadrón panceta (parte 1)




Escuadrón panceta (parte 2)

Me muero!!!!!

Francesc muere el 20 /01/2015 a la edad de 26 años.

Motivo de tu muerte: Pensando en tus cosas, como siempre, con tu paso decidido dispuesto a no llegar tarde a la peli, odias ver empezada una pelicula. El cine esta ya muy cerca, por su bien esperas que tu amigo no se retrase. Te dispones a cruzar veloz la calle antes de que el sonido de los frenos de un coche te alerten demasiado tarde del letal impacto que recibes y que instantaneamente te sumerge en la total oscuridad...

Bé, dit això només em queda explicar a que ve això. Avui a la universitat ha sortit el tema de la mort (per variar) i m’han comentat que una pàgina era “capaç” de dir-te: Com? Quan? i On moriràs? És així doncs que jo, com a bon freak que sóc, m’he dirigit a aquesta pàgina. Primer de tot pensava vaya broma amb la pàgina aquesta que em diu el dia que moriré.

Lo fotut ha sigut quan m’ha dit “odias ver empezada una película”, com sabia la pàgina aquesta que ho odio? Quan ha dit “Pensando en tus cosas” he pensat merda jo sempre estic al meu món “yuppy”. Però quan m’he quedat pillat ha sigut quan ha dit “por su bien esperas que tu amigo no se retrase” merda com sap que la gent sempre arriba tard!!!!

Però el que m’ha deixat més pillat és que em diu que em moriré als 26 anys... I la crisis dels 30? I la dels 40? I la jubilació? I viure com un “viejo” fins als 90 anys? On està tot això? Perquè m’he de morir tant jove?


Il-boco (2008)

Bon Nadal?

“Los padres no existen todo es un montaje de los reyes magos”*

Si, això diuen, és Nadal. Una època on tot allò que fa la gent és guanyar coses. M’explicaré el més breu possible per tal que pugueu seguir aprofitant el poc temps que us queda per comprar els volguts regals.

La gent, per començar, guanya temps doncs la ciutat sembla paralitzar-se en uns dies senyalats. Val a dir però que la gran majoria del temps guanyat es torna a perdre comprant els regals (que més tard explicaré).

La gent també guanya uns quilets amb els dinars de “Caga tió”, “Nadal”, “Sant Esteve”, “Cap d’any” i “Reis”, quilets que perduraran en la persona X durant un temps encara no definit. D’altre banda val a dir que els famosos lots de Nadal i els pernils (“SALADOOOOOOOOOOOOO"[*2])

També guanyem il•lusió, bé guanyem paperets amb números que ens creiem que algun dia seran el camí al nostre jubilació, però que any rere any descobrim que encara ens “toca” passar un any a la “misèria”.

Guanyem per últim, uns regalets que sempre van bé tenint en compte l’esforç que t’ha suposat trobar un regal a mida per a tothom. No sé si us passa a vosaltres, però a mi sempre em queda algú penjat algú al que no saps que regalar-l’hi i alguna cosa li hauràs de regalar, no per obligació, sinó per que vols.

Però la única cosa que no guanyem a Nadal, és la felicitat. No perquè no siguem feliços. ¡Oju! Sinó perquè mai l’havíem perduda. Perquè per molt estressant que sigui al matí anar a la radio, a la tarda a la URL, i els caps de setmana “de” Rallye. Fem el que volem i això és la millor felicitat.
Així doncs només queda dir que: “Per Nadal hem de fer el que volem”. I així podrem dir: “Bon Nadal? Doncs sí, bon nadal”

Il-boco (2007)

*Eslògan del lot de Nadal de NH hotels
[*2] Apropiacio de l'anunci de Navidul