L'Estanislau ho és tot pels estruciformes

"L'all ho és tot pels anglesos" és el segon disc de Estanislau Verdet (l'alter ego de Pau Vallvé). Pau Vallvé, magnífic compositor i partícep de progectes com "u_mä", "BSO de Zulo" diversos anuncis, i diverses músiques de "Porca Misèria", "El cor de la ciutat" entre molts d'altres, és l'autor també d'aquesta magnífica relíquia músical.

Pau Vallvé ens ensenya en aquest "2º divertimento verdenià" com les petites coses, les cutresses, les orterades, poden ser grans, originals i cool's, només tenint en compte una cosa, els ulls del que ho observa. Verdet ens presenta excel·lentment aquesta gran irònia, aquesta gran burla de les prioritats de l'ésser humà. Verdet ens mostra que un citoplasma pot ser més important que un animal. Ens mostra que quí només mira allò "bo" no troba la magnífica bellesa d'allò "dolent". Sens dubte ens trobem amb un dels discs més excel·lents, i amb més simbòlogia de l'any, un disc que iguala històricament el personatge de Verdet amb d'altres com, Quimi Portet, Antonia Font, Sisa, i, m'atreviria a dir Serrat i Llach.

Gràcies, Pau Vallvé, per fer-nos més feliços amb el naixement i la confirmació del personatge que ensenya que rere d'un gran mestre sempre hi poden haver coses divertides i coses interessants.


Il_boco (2008)
PD. En breus començaré un estudi sobre la "BSO de la pel·lícula Zulo" d'aquest mateix autor.

Som tots uns desgraciats?

Possiblement la resposta que tots ens hem donat en algun moment és que sí. Qui no s'ha queixat mai creient-se el més desgraciat de tot el món? D'això ens parla Estanislau Verdet (alter ego de Pau Vallvé) en el primer single del seu darrer disc "L'all ho és tot pels anglesos".

Estanislau Verdet, impulsor d'allò que ell anomena lletgisme, defensa des d'una falsa cara aquelles petites coses de la vida, aquells petits detalls, que tot i ser estúpids, cutres, "retros", poc interessants i lletjos, poden omplir la vida d'una (potser falsa) felicitat. E. Verdet ens demostra en aquest videoclipdel seu segon "divertimento" (que teniu a continuació), que no només sap fer una música genial, que ens fa veure esplendit allò que és repudiant, sinò que ens demostra grans coneixements en el terreny audiovisual.

Un video al més pur estil camp, amb un joc esplèndit de colors, de llums, de ZOOM-INs i ZOOM-OUTs, de retòrica visual pura. La idea esplendida de les persones que et diuen a la orella que "ets un desgraciat, que tot et passa a tu, i que als demes no tant" reforça la idea principal i bàsica de la cançó ("No som tant desgraciats"). Cal esmentar també, el plaer visual d'enllaçar (mitjançant els speeds dels videos) musica i imatge. Tampoc podem passar per alt la caracterització que Estanislau Verdet com a "desgraciat" els canvis de look (sempre amb aquesta base), i sí, la brillant idea d'un "desgraciat" vestit de ós panda ballant. Quí podría ser tant "desgraciat"? De ven segur que nosaltres no, doncs d'aquí pocs dies ja surt aquest disc en el que tots ens veurem reflectits, però només si sabem escoltar la màgia de la irònia, i no ens limitem a escoltar la música pel seu caché a los 40 principales.

Gràcies E. Verdet i Julian Kancepolski per aquest brillant video, que ja he pogut aconseguir, així com el 1º single del 2º disc.



Artista: Estanislau verdet
Cançó: Som tots uns desgraciats
Disc: L'all ho és tot pels anglesos
Any: 2008
Realitzador: Julian Kancepolski

El Escuadrón Panceta (Parody)

Bé, per fi em plau mostrar-vos el nostre curt que després de molt d'esforç ha sortit prou bé.

El Escuadrón Panceta, una parodia amb moltes escenes que us recordaran als ja mítics "Power Rangers" o a "Batman" o, fins i tot, a "Musculman".

Espero que us agradi:


Escuadrón panceta (parte 1)




Escuadrón panceta (parte 2)

And the oscar goes to.......

Bé, aquí deixo la meva personal visió de com anirà la nit d’avui. Dire el que crec que guanyarà.

Millor pel·lícula:
Totes 5 són bones però crec que guanyarà "There will be blood"

Millor Director:
Germans Coen per "No country for old men"

Actor principal
Johnny Depp per "Sweeney Todd"

Actor secundari:
Javier Bardem per "No country for old men"

Actriu principal:
Ellen Page per "Juno"

Actriu secundaria:
Tilda Swinton per "Michael Clayton"

Pel·lícula d'animació:
"Ratatouille"

Direcció artística:
Empat tècnic entre "Sweenwey todd" i "Atonement"

Millor pel·lícula de parla no anglessa:
No em pronuncio

Millor guió original:
Diablo Cody per "Juno"

Millor guió Adaptat:
No ho tinc molt clar n'hi ha 4 de molt bons.

Millor fotografia:
"Atonement"

Millor edició:
"The bourne ultimatum"

Millor vestuari:
"Atonement"


No em vull pronunciar en cap altre modalitat

il-boco (2008)

PD: Tot error serà degut a la ineptitut dels membres de l'acadèmia XDDDD

Dia de consum - Dia de Sant Valentí

Que millor per felicitar "Sant Valentí" amb el mestre de mestres, amb el cantant de cantants, amb un ídol i un mite de la música. Ni més ni menys que amb Frank Sinatra.
I la seva idea que "Each day is valentines day" és simplement perfecta, perquè cal que sigui 14 de Febrer per dir "t'estimo"? Que els altres dies no ens estimem? Amb això vull dir que prou de festes consumistes!!!! Que regalem quan ens doni la gana i ens estimem sempre!!! Que són 2 dies!!!



MY FUNNY VALENTINE - Frank Sinatra



My funny valentine
Sweet comic valentine
You make me smile with my heart
Your looks are laughable
Unphotographable
Yet youre my favourite work of art

Is your figure less than greek
Is your mouth a little weak
When you open it to speak
Are you smart?

But dont change a hair for me
Not if you care for me
Stay little valentine stay
Each day is valentines day

Is your figure less than greek
Is your mouth a little weak
When you open it to speak
Are you smart?

But dont you change one hair for me
Not if you care for me
Stay little valentine stay
Each day is valentines day

Sweeney Todd , la nova meravella de Tim Burton

Sí senyor. Avui he tingut el plaer de veure una pel•lícula meravellosa, en una pre-etrena molt particular, uns croissants, un cacaolat i al sofà de casa hi falta gent. Sé que alguns de vosaltres direu que és antiètic utilitzar “la mula”, per veure pel•lícules, però em nego a pagar 6,60€ per una entrada de cine si la pel•lícula no val la pena (vease “El Orfanato”, “[Rec]”, “Los crímenes de Oxford”, “Tirant lo blanc”, etc.) .
Ve aquest no és el tema que m’ocupa avui. Avui vull parlar de la última obra d’art de Tim Burton, que es junta als grans mites “Eduardo manos-tijeras” o “Pesadilla antes de Navidad”.
En aquest cas, Tim Burton ens narra la història del barber, Benjamin Barker, i de la venjança que aquest vol dur a terme. Ho fa mantenint els trets característics del seu estil: tons foscos jugant amb la trilogia de negres, blancs i vermells i, la seva especialitat, la unió de la musica amb la imatge aconseguint un producte únic i, pràcticament, irrepetible. Així doncs, estem davant del que alguns anomenen “el musical macabre” però jo anomenaria “la dolça mort” doncs per mi el mestre Burton ha aconseguit que l’amor, el desamor, la venjança i la mort s’uneixin amb la massa base musical fins a construir el que segur que esdevindrà un clàssic del cine i un mite pels cinèfils. Fins i tot, en cert aspecte Burton aconsegueix que Barker (Johnny Deep) acabi sent un personatge pel qual sents una certa llàstima, pel qual sents un afecte especial, tot i ser un criminal en tota regla, cosa que només havien aconseguit mestres com Coppola, Kubrick, Scorsese, i algun altre que ara no recordo.

Bé doncs, amb això acabo dient que podeu gastar els 6,60€, que molts de vosaltres guanyeu per una hora de treball, en veure aquesta pel•lícula, n’estic segur que no us decebrà.

il-boco(2008)

PS: I qui no tingui 6,60€, que em demani una “copia de seguretat”.
PS2: Edito el títol per les animes descontentes...

El orfanato (Títol original, “Los otros 2: en el orfanato”)

Pot ser que avui algú se’m llanci al coll...

Avui em vull queixar de les televisions, no per la programació, que això ja ho tinc més que gastat. Em vull queixar de la gran estupidesa que els ha portat a invertir diners en la producció d’una pel•lícula, que tenia la seva germana bessona no fa masses anys... Parlo de “El orfanato”, una pel•lícula coproduïda per Telecinco, Canal +, i TVC (TV3 per a la gent normal). Ja te nassos que havent-hi com hi han grans guionistes i grans directors, anessin totes 3 com a borregues a posar els diners en una pel•lícula que s’assembla escandalosament a “Los otros”, però,... està clar... sempre passa el mateix... tot va per audiències... fent valer un axioma com “La pela és la pela i tothom es mou per aconseguir-la”. És doncs el motiu pel qual les televisions actuals posen diners en la producció (val a dir-ho perquè les obliguen) en la realització de falsos remakes... tenint en compte que ja preveuen que tornarà a funcionar... i així el risc passa a ser “0”... El problema està en que llavors ens estanquem i no arrisquem per trobar noves pel•lícules, nous horitzons, noves fronteres, nous autors, noves obres d’art...

Per a mi val més que arrisquem i trobem una pel•lícula molt bona d’entre 50, que seguim encabint grans mansions majestuoses en petites llars de 30 m2. Perquè el resultat per molt bo que fos el projecte ens acaba semblant insuficient.

Per acabar dir que la pel•lícula “El orfanato” és entretinguda sí... però molt lluny queda de poder ser una pel•lícula de referència històrica.