Sí senyor. Avui he tingut el plaer de veure una pel•lícula meravellosa, en una pre-etrena molt particular, uns croissants, un cacaolat i al sofà de casa hi falta gent. Sé que alguns de vosaltres direu que és antiètic utilitzar “la mula”, per veure pel•lícules, però em nego a pagar 6,60€ per una entrada de cine si la pel•lícula no val la pena (vease “El Orfanato”, “[Rec]”, “Los crímenes de Oxford”, “Tirant lo blanc”, etc.) .
Ve aquest no és el tema que m’ocupa avui. Avui vull parlar de la última obra d’art de Tim Burton, que es junta als grans mites “Eduardo manos-tijeras” o “Pesadilla antes de Navidad”.
En aquest cas, Tim Burton ens narra la història del barber, Benjamin Barker, i de la venjança que aquest vol dur a terme. Ho fa mantenint els trets característics del seu estil: tons foscos jugant amb la trilogia de negres, blancs i vermells i, la seva especialitat, la unió de la musica amb la imatge aconseguint un producte únic i, pràcticament, irrepetible. Així doncs, estem davant del que alguns anomenen “el musical macabre” però jo anomenaria “la dolça mort” doncs per mi el mestre Burton ha aconseguit que l’amor, el desamor, la venjança i la mort s’uneixin amb la massa base musical fins a construir el que segur que esdevindrà un clàssic del cine i un mite pels cinèfils. Fins i tot, en cert aspecte Burton aconsegueix que Barker (Johnny Deep) acabi sent un personatge pel qual sents una certa llàstima, pel qual sents un afecte especial, tot i ser un criminal en tota regla, cosa que només havien aconseguit mestres com Coppola, Kubrick, Scorsese, i algun altre que ara no recordo.
Bé doncs, amb això acabo dient que podeu gastar els 6,60€, que molts de vosaltres guanyeu per una hora de treball, en veure aquesta pel•lícula, n’estic segur que no us decebrà.
il-boco(2008)
PS: I qui no tingui 6,60€, que em demani una “copia de seguretat”.
PS2: Edito el títol per les animes descontentes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada