Tristesa. Tristesa per mantenir viva l’esperança de tenir-te al meu costat. Tristesa per sentir que l’error més mínim podria allunyar-me de tu de manera irreparable, de manera que potser ja no ens poguéssim mirar als ulls , de manera que mai més poguéssim quedar, que mai més porguéssim abraçar-nos, que mai més poguéssim dir-nos que ens estimem, per molt que sigui amb una carícia, amb una mirada còmplice, amb un somriure, amb una llàgrima.
Sé que no vull perdre’t, sé que t’enyoro cada segon que no estàs al meu costat, sé que cada instant sense tu és una espina que se’m clava al cor, sé que cada dia et tornés més una obsessió dins al meu cap, sé que cada dia que passa et necessito més, sé que cada moment me n’adono més que per mi la vida sense tu no és vida.
Penso que per tu res és real, penso que per tu res passa com jo ho veig, penso que per tu cada carícia només és d’amistat, penso que per tu cada mirada és només una mirada qualsevol, penso que per tu cada somriure és només de felicitat, penso que per tu les meves llàgrimes són aigua que em surt dels ulls. Penso que per tu cap situació és la adient, penso que per tu no estem vivint res junts, penso que per tu ja no sóc ningú, penso que tu no creus que això pugui ser especial, penso que tu no vols jugar a aquest joc amb mi.
Il-boco (2008)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada