Dos móns tant distants

És difícil viure en un món tan lluny del teu. És difícil sentir que cap nau em pot portar al teu món. És difícil saber perquè seguim distants si jo et sento tan aprop. És difícil estar sense tu. És difícil acabar-se l'aire si no hi ets tu. És difícil somriure si tu no hi ets. És difícil apreciar una vida sense tu. És dificil viure sense tu.

Potser per això, manipulo cadascuna de les naus que em poden portar al teu món, per si aquella nau no és la definitiva, per si m'estavello, per si no puc arribar al teu món, per si l'aire se'm queda per mi sol, per si et deixo de sentir aprop, per si he d'estar sense tu, per si l'aire em segueix sobrant, per si els meus somriures han de seguir sent relatius, per si he de seguir despreciant la vida, per si he de viure sense tu.

Se que he d'arriscar, que el risc porta sempre els seus beneficis, tot i que, a vegades no siguin els que desitgem. Però quin sentit té la vida si segueixo distant, si no estic amb tu, si l'aire em sobra, si no somric quan no hi ets, si desprecio la vida sense tu, si visc sense tu...

És, per això, que la nau sortirà, per arribar algun dia al teu món, no se si això comportarà segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys, decàdes, però per fi entenc que el viatge al teu món és necessari per ser feliç.