El Projecte de la vida

Avui, he tornat a rellegir aquest bloc que feia gairebé 1 any que no em mirava. A alguns els debia semblar una tonteria, o fins i tot els hi creava repulsió. A d'altres com a mí m'ha arribat a fer caure una llàgrima (és inevitable fer retrospectiva i veure que allò que pensaves un somni, amb perseverància i esforç pot ser una realitat, o veure que les coses més negatives com la mort d'algú molt estimat, pot ser la millor cura). Es per això que he decidit que a partir d'ara treuré temps a la nit, i mentre tothom dorm, jo escriuré allò que penso.
Ho faré per dos bàsics motius: per tenir una visió retrospectiva de la meva vida, i per poder evadir-me de la meva estressant vida diària.

Abans de començar amb els posts habituals m'agradaría explicar com ha estat la meva última setmana i com es planteja el meu futur més pròxim. Porto 2 setmanes non stop, fent de mitja unes 10 hores diàries (caps de setmana inclosos) estic acabant de preparar un rodatge pel Desembre, un merder considerable, amb un presupost molt ajustat, alhora que gravo i edito un Spot/tutorial d'una máquina, preparo un fals documental, i em plantejo la gravació d'un videoclip. Tot acumulat en uns 2 mesos. Ja veurem si desprès de tot això puc mantenir la meva salut mental.

Molta gent em diu que pari, que em prengui un día de relax, un día per desconectar. En el món audiovisual (o com a mínim com l'entenc jo) no hi ha descansos, i si n'hi ha, senyal que la cosa va malament. Estar preparant un rodatge implica pensar i repensar coses, replantejar-se idees, i reajustar-ho tot el màxim possible, i fer que tot acabi sortint bé. I això vol dir que estas les 24 hores pensant com pots resoldre aquell problema. Crear una peça audiovisual no és com fer un pa, aquí entra també el factor creatiu, en canvi el pa fas la massa, la poses al forn i quan s'ha cuit la treus. En el món audiovisual, poses el pa a coure avui i fins d'aqui 3 mesos no haurà estat prou cuit. Això vol dir una vigilància constant durant molt de temps. No es tracta de descansar 1 día, es tracta de mesos tranquils i mesos excitants. La pregunta és... quin dels dos mesos és més feliç? Sincerament, digue-me cul inquiet però jo necessito marxa! Per molt que dormi 3/4 hores al día, porti unes ulleres que facin por i una cara de mort vivent, jo sóc feliç estressat, tot i que de tant en tant el meu cos necessita un mes tranquil per poder viure allò que també es part del projecte de vida.


il_boco (2009)