No puc ni respirar...

Sentir, notar, viure, experimentar, trobar sentiments que mai havia sentit així.

Notar com els pulmons no em responen, viure com el cor es posa a cent, experimentar allò que creia haver experimentat, trobar un motiu per sentir com el tren esta apunt d’arrancar i jo tinc el bitllet comprat.

Visc això, no se realment que és però necessito experimentar això del que ara em sento orfe, necessito trobar la resposta a aquesta desconeixença que creia conèixer. Necessito sentir que tu notes el mateix en cada instant que ens separem.

Experimento alguna cosa estranya, no trobo el perquè sento el que porto sentint dues interminables nits. Noto com els cos em va a un ritme diferent del que és mou el meu cor. Visc allò que sempre havia volgut viure.

Trobo mil motius per dubtar del que sent el meu cos. Però noto que les ordres que em dona són repetides dia a dia, hora a hora, segon a segon, instant a instant. Visc els minuts com hores i els segons com a eternitats si tu no hi ets. Experimento l’angoixa fins al moment del encontre, un encontre que vull que deixi de ser furtiu.

Com diria el poeta “que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat amb mi”



24-10-2007
il-boco

^[ESPERANT-TE]^