Votant, hem guanyat!

M’agradaria felicitar a tots els catalans i espanyols que amb força han votat massivament per tal d’aconseguir aquest triomf, tant bo com important, aquest triomf que trenca tota norma, que ens obre noves portes, que ens ensenya el camí de l’esperança.

M’agradaria recordar a tots que ara cal negociar i negociar, per aconseguir que aquest triomf reculli els seus fruits, i sigui vist amb força per tota la Europa. Cal que els espanyols ens fem sentir, perquè de fet és un triomf de cadascú de nosaltres, que s’enfronta a la imposició d’unes idees i uns gustos molt marcats des de fa uns quants anys, uns gustos d’una part de la població, uns gustos d’una part minoritària de la població espanyola. Per fi podem dir que tots ens sentim representats, que tots ens sentim junts per una causa, que tots ens identifiquem amb un projecte, amb una cançó com el chiki-chiki.

Bé, suposo que tots ja haureu entès el perquè he fet aquest escrit, bé doncs ni més ni menys perquè veieu que tothom esta esperançat per aquest “triomf” del PSOE i a mi em provoca de tot menys esperança. Doncs no ens n’adonem que el PSOE fa majoria únicament amb CiU i, per tant, ens espera un bon suplici... sento pronosticar això però és el que ens espera...

Avui és un dia trist, el Barça acaba de re-perdre la lliga, comença el suplici PSOE-CiU, per aconseguir una cadira més propera al faristol del Parlament de Catalunya, però sempre ens quedarà el chiki-chiki.

M’alegro de no haver participat d’aquest suïcidi del poble català i dels 4 anys de sadomasoquisme progressiu que ens esperen.

Il-boco (2008)