Tan fotudament perfecte

Ets perfecte i ho saps. Realmente no se perquè. Sé que em fas volar altre cop. Sé que sempre estaràs al meu cap. Et torno a veure i ets perfecte. No em puc controlar, necessito estar al teu costat. Necessito sentir, que sóc teu, i que m’ho vols donar tot, però no pot ser, no puc soportar la simple idea que per tu jo no sigui tan fotudament perfecte.

Necessito treure ales i tornar a volar, necessito acariciar-te amb els meus llavis, sentir el soroll dels meus dits acariciant-te la cara, els cabells, els llavis, les cames, els peus, necessito sentir-te, necessito que el meu cor deixi de pensar en tenir-te, que simplement quedin satisfetes les seves necessitats.

Vull sentir que tot és perfecte, que res et molesta, que res fa que passis un mal moment, que ningu et pot estimar com ho faig jo, que ningu pot acariciar-te com ho faig jo, que ningú pot viure aquest moment de la mateixa manera que ho visc jo. Necessito saber, que per tu també sóc fotudament perfecte, que per tu sóc perfecte, que per tu sóc bó, que per tu sóc decent, que per tu sóc la pitjor persona del món que per tú jo sóc especial.


IL_BOCO(2008)
Aquesta és la única rosa que enviaré avui per Sant Jordi.