No puc més, vull cridar als cuatre vents que no hi ha ningu com tu, però em quedo sense paraules quan els meus crits han de sortir de la meva boca. No puc més, vull acariciar-te la cara, i sentir que les mans em tremolen al tocar-te. No puc més, vull abraçar-te però no tinc valor d’apropar-me a tu. No puc més, vull dir-te el que sento a cau d’orella, però no em surten les paraules. No puc més, vull perdre’m en els teus llavis, però ni tan sols resisteixo l’encant que em provoquen.
Estic clavat, encallat, paralitzat, detingut, inmobilitzat, varat. Estic perdut, estic sense estar-hi, sóc sense ser, enlloc és important si no hi ets tu, enlloc sóc res si no hi ets tu, i el més trist de tot és que no se com dir-te que t’estimo, que sense tu el plaer no és plaer,que sense tu el riure no em fa riure, que sense tu a l’amor li falten tots els seus components, que sense tu l’aire és fum per als meus pulmons, i que aquest fum em va matant, perquè no se respirar sense tu, no se dormir sense pensar en tu, no se escriure si no hi ets tu, no se parlar si no hi ets tu, no ser viure si no hi ets tu, no se estimar si no hi ets tu.
Es per això que se que no canviara res en la nostra relació, que avui tampoc entendras que tot això és per tu, que no sabràs comprendre que cada dia que et veig em moro en vida, que cada dia que et veig intento que aquest sigui un dia especial, que sigui un dia nou en les nostres vides, que sigui un començament d’alguna cosa que mai acabi, que sigui la mort de la solitud, que sigui el naixement d’un tot unificat, l’únic que sé... és que avui he d’acabar això... però que sense tu no puc possar aquest punt i final...
4 comentaris:
Joder Franki, quin escrit més maco!!!!
realment en saps d'escriure eeeh!
és preciós.
A qui va dedicat?
un peto molt gran!!
Veig q t'has enamorat eh? Espero que vaja tot bé. Saluts des de Nàpols. Cuida't!
P.S. La teua cosina continua sense comentar...
Ei ei!! s'ha acabat aixo d q la cosina no comenta!!!! I consti q comento pq vull eh, no pq m'obligueu!!
Realment Franki en saps mlt d'escriure i no nomes d'escriure sino tb d sentir, d'emocionar-te, d'emocionar als demés, d'expresar-te, d fer-nos reflexionar, d dibuixar somriures a la gent... Estic ben orgullosa d ser la teva cosina Franki!!!! Gent, escolteu-me tots, aket fenomenu es el meu cosiiiiiiiiiiiiii!!!
Muaaaaaaaaaaak
Aina
@ Anna
Bé, escriure, escriure, no se si en se gaire. El que tinc clar és que intento volcar les emocions en un text i pel que sembla això és nota. Per mi escriure és com una "teràpia" a diferencia que el psicolèg em cobraria 60€ i escrivint ho faig per la gorra...
M'alegra que t'agradi, i gràcies per comentar.
@ Pau
Bé, suposo que d'enamorats en certs espectes n'estem tots, alguns de persones, d'altres de coses, i d'altres de la vida. Jo em sembla que en aquest moment n'estic una mica de les 3 coses perquè negar-ho.
@Aina
Bé, per fi, un plaer tenir un comentari teu. Crec que tens molta raó, però no en que sàpiga sentir, o sàpiga escriure, sino que simplement, faig el que pocs fan, que és publicar allò que els surt de dins un dia especial, a una hora concreta, simplement aquests escrits són com una crònica d'uns sentiments, amagats rere d'una lona de falsetat.
M'alegra fer-te somriure, però que sàpigues, que tu, i tots els altres que em comenteu, m'aporteu més que un somriure a mi.
Per tant, gràcies a tots tres per comentar!
Un pto!
il_boco
Publica un comentari a l'entrada