21 d’agost 2008

Camins desitgats


"Il viaggio e non pensare solo alla meta"


Tot és tan veritat. Semblava que mai sentiria unes paraules així de la teva boca. Semblava que mai podria escoltar tan poques paraules que canvien de tal manera dues vides. Semblava que tot seria un somni, i que al matí m'aixecaria amb una resaca de felicitat de la qual no em podria refer mai. Semblava que avui seria un dia trist. Semblava que seria especialment amarg. Semblava que avui tot haguès de caure, de posar-se encara més coll avall.

Però avui sembla ser un dia inolvidable. Sembla ser un dia en que una paraula pot canviar una vida. Sembla ser un dia en el que un viatge comença per no acabar mai. Sembla ser un dia en que els camins es tornen a trobar. Sembla ser el dia en que tots els somnis es poden fer realitat, ...en el que els somnis són una realitat. Sembla ser el dia de la felicitat. Sembla ser el dia de reneixer en una nova vida.

I que sembla el demà? Demà sembla un somni fet realitat. Demà sembla un infinit de realitats que solsament poden passar per la nostra ment. Demà sembla que ja res ens podrà aturar. Demà és en realitat l'inici d'un viatge del qual no en vull veure el final.


T'estimo i t'estimaré
il_boco (21 d'Agost 2008)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

AMÉN

Anònim ha dit...

As dit 17 vegades sembla. Un per linia.

il-boco ha dit...

Si sembla ser que repeteixo masses vegades aquesta paraula. Com també sembla que tu t'aborreixes molt a casa, i sembla que no pots fer cap crítica més constructiva que aquesta, en la que dones a entendre que no entens la paraula: "anàfora".

Espero noves crítiques més constructives el pròxim cop.

Gràcies per comentar,
il_boco

Anònim ha dit...

Franki ya sabes, si no gusta...SESIEN!