Una mirada calida sota la llum de la lluna, un sol instant de silenci on les paraules brollen de les nostres mirades, una falta estranya d'uns ulls que il·luminin el camí planer, una mirada plena de promeses d'instants que no puc arribar a somiar, un camí que enboirat tinc ganes de caminar, un camí que amb carícies escribim sobre la roca viva.
Cada instant és el record d'una carícia, d'un petó, d'una abraçada, de la força d'una mà agafant a l'altre. Cada instant és el record de la llum de la lluna sobre la teva cara, sobre els teus llavis, sobre la teva mirada feliç. Cada instant és el record de la calor d'una abraçada teva, de la suau olor dels teus cabells llunars, la suau olor de les teves mans, el dolç sabor dels teus llavis, de la tranquil·la carícia de la teva llengua. Cada instant és el record dels nostres dits entrellaçant-se en la clara negror de la lluna. Cada instant és el record d'un instant amb tu.
La lluna ha escrit una dolça melodia per demà? La lluna em mira responent sense paraules que encara ens queda un llarg camí, un camí sense trencar aquesta dolça melodia, aquest dolç ritme, aquesta dolça harmonia. Un camí amb més que promeses, amb alguna cosa més que somnis, amb alguna cosa més que amor, amb alguna cosa més que felicitat. Un camí sense un final,... un camí fins al final.
T'estimo i t'estimaré
il_boco (21 de Setembre 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada