Dos cors marcats per una única melodia

Escoltes els violins fent aquesta intensa tornada? Sents la pressió intermitent dels tambors sobre el teu pit? Notes el dolç passeig dels clarinets per les teves orelles? Són notes de la perfecta simfonía del silenci de les paraules. Són notes de la suau melodía dels nostres bells records. Són notes del plorar de les estrelles i del somriure de la lluna. Són notes del intens ritme dels batecs del meu cor.

Escolta aquesta càlida melòdia, sigues feliç amb aquests batecs de cor. Sent com aquesta melodia et recorre cada racó del teu cos. Sent com flueix cadascuna de les notes. Sent la carícia que et fan al cor. Sent el plaer de les paraules callades. dels sons que no s'escolten. Dels sons que amb carícies, amb mirades, amb petons, amb l'abraçada d'una mà especial, anem escrivint cada dia.

Escotaràs demà aquesta melodia o voldràs sentir el record d'una melodia ja morta? Compartiràs el plaer de tocar la melodia amb mi? Seguiràs fent de carícies, mirades i petons, sons de la nostra silenciosa melodia? Seguiràs feliç al sentir la dolça melodia que toco sols per tu?

T'estimo i t'estimaré
il_boco (21 d'Octubre 2008)